Il. “Racó del Paradís”. Aquarel·la 50×40 – Lluís Mateu
Petita lloa a la confraria de la Font del Paradís
Herba fresca i aigua clara,
quina sort se m’hi adormís!
Feu-me, amics, sempre confrare
de la Font del Paradís.
No hi busquéssiu l’atzavara,
que el boscatge és verd-blavís:
el color d’abans i d’ara
de la Font del Paradís.
Busqueu-hi racons encara
d’aquell encantat país
que imaginàreu sens tara
de la Font del Paradís.
I si el dolor us aclapara
o veiu el cel tot gris,
l’ombra ho guareix i repara
de la Font del Paradís.
Si algun cop, girat de cara,
Salt se’m feia perdedís…
Feu-me, amics, sempre confrare
de la Font del Paradís!
Salvador Sunyer i Aimeric
Atles literari de Salt 