Francesca Laguarda Darna

Francesca Laguarda, poetessa (1955)

Cristòfol. J. Francesca Laguarda i Darna. Entrevista pubicada a: La Farga. Revista de Salt, 153 (gen/feb. 1995) pàg. 8, 12-13

Per a Francesca Laguarda, saltenca de tota la vida, escriure poemes és una necessitat vital, com respirar. Des de ben joveneta -tenia setze anys- l’estany de Banyoles li va inspirar els seus primers versos. Però en va tardar ben bé deu més a predre-s’ho seriosament. Des de llavors no ha parat, fins acumular cap a vint-i-cinc llibres inèdits. “Un àlbum d’aigua” és el títol del primer que veu publicat. Editat per l’Ajuntament de Salt, va ser presentat el 30 de desembre de 1994.

[…] La sensibilitat de Francesca Laguarda i Darna és musical com el seu mateix nom, és llisa com l’estany més quiet que registra qualsevol polsim de presència natural, de vida, d’amor. El vent suau hi dibuixa amb la precisió d’un compàs la circumferència de les ones que abracen l’existència. I per certs records té un àlbum d’aigua. […]

Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià

Recull de premsa

Bibliografia

  • Laguarda i Darna, Francesca. Un Àlbum d’aigua. [il·lustracions: Lluís Mateu]. Salt : Ajuntament de Salt, DL 1994
  • Dependències. Conté: Victòria de Samotràcia ; Lisip ; Encara Alexandria  A: Premis Literaris Àncora: any 2001. — P. 99-102
  • La primera nostàlgia [Florència][en línia]. Revista de Girona http://www.revistadegirona.cat, 1997, número 183. Data de la consulta: 06/04/2009
  • Les Moltes itàlies. [S.l. : s.n., 1984-1995]
  • Redescobrim el Ter : una aproximació imaginativa ; a càrrec de Francesca Laguarda i Darna i Eva Naranjo Estañol ; amb
    imatges del fons documental del Museu de l’Aigua. [Salt] : Biblioteca Jaume Ministral i Masià, 2001

Biografia:

Encara Alexandria

Lenta, inacabable, la memòria
reviu les nits al moll
a punt d’incendi.
Dolls de sorra abrasiva
despullen torsos d’òxid
de dins del fons de l’aigua.
– Encara Alexandria
on tot ho fertilitza
el ritme inexorable del passat
damunt les algues que s’obstinen
en infinits declivis.

Anys de gravideses ajusten
quietuds impossibles en el foc
d’un record que es dilata.
Però l’aigua forja una tardor
en la pell del que espera
i un gust intens de til·la als llavis
i més d’un nord de sal estèril
en cada vespre fosc.
Mines exhaustes s’estintolen
en el gruix de les venes dures.

Textos extrets de: Un àlbum d’aigua

Omplia el teu cos
amb in traç esdoceït d’onades.
La mar de mes meves mans
t’embravia ie t calmava
i amb escreix sentia
com abandonaves el vaixell
a la sort d’una sirena.
Llavors… retornava la tendresa,
i en aquest jaç t’esllanguies
vora el meu pit d’arena.

Pàg. 29

Marxaves sota els til·lers.
-Només tu a al Rambla
sota una pluja lenta
que m’empapava les galtes.

Vaig esperar que el teu cos
tracés encara un altre adéu
amb la mirada, però l’últim fanal
del pont va engolir-te l’alçària.

No vas girar-te.
Però jo era FELIÇ
perquè m’havies dedicat
la tarda.

Pàg. 63

Evocació del passat

a: La Farga

Ahir, poc després del migdia
vam anar al Pla dels Socs,
feia un sol tímid de gener
però convidava a viure.
No haviem tornat al Ter
d’ençà de joves
quan les dones hi anàveu a rentar
amb el carretó ple de roba.

“Ahir, mare”