Cabruja, Agustí

cabrujaAgustí Cabruja i Auguet ( Salt, 1909 – Mèxic, 1983)

Periodista i escriptor

Juntament amb Iu Bohigas, fundà “El Poble de Salt”, fou redactor de “L’Autonomista” de Girona, col·laborador de “La Humanitat”, “La Campana de Gràcia” i altres publicacions de la premsa republicana i membre actiu d’Esquerra Republicana.

L’any 1936, va ser nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins a la seva incorporació a l’exèrcit republicà, dins el marc de la guerra civil de 1936-39. El 1939, decideix marxar a França. Després de passar uns quants anys als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del Centre Republicà i el Casal Català.

Com a escriptor, col·laborà en diversos periòdics i revistes i destaca com a autor de poesia i novel·la. El 24 de febrer de 1984, l’Ajuntament de Salt va posar el nom d’Agustí Cabruja a un carrer de la vila, en un acte d’homenatge presidit pel Molt Honorable Sr. Heribert Barrera i la Sra. Rosa Castillo, vídua de Cabruja.

Manuscrits d’Agustí Cabruja. Nota de premsa de l’Ajuntament de Salt, juliol 2010

La senyora Rosa Castillo, vídua de l’escriptor saltenc exiliat a Mèxic, Agustí Cabruja i Auguet, va donar el passat dimecres 21 de juliol a l’Ajuntament de Salt uns manuscrits inèdits del seu marit.

Els manuscrits els va trobar recentment la senyora Castillo i va decidir donar-los a Salt ja que el seu marit sempre havia mantingut una vinculació especial amb la vila que el va veure néixer, tot i l’exili forçat, i perquè, d’aquesta manera, es podrà garantir la conservació dels escrits i la seva difusió.

Els originals, que va portar fins a Salt una amiga de la senyora Castillo, han estat dipositats a l’Arxiu Municipal i se’ls farà el tractament arxivístic corresponent a les donacions de documents privats. Un cop siguin classificats i analitzats, s’estudiarà la possibilitat de publicar-los i recuperar, així, la memòria d’un dels escriptors més il.lustres que ha donat la vila de Salt. Els manuscrits són una sèrie de relats de diferents temàtiques – biografies, narrativa, etc. – i amb títols com Mujeres del exilio: Una voz nueva en la poesia; El maestro y su perro; La revuelta; Un ataúd flotava en el mar; Los pájaros y los hombres aman la libertad o El árbol y la puesta de sol.

Agustí Cabruja va ser un home molt important per a la història recent de Salt. L’any 1930 va fundar el periòdic El Poble de Salt juntament amb Iu Bohigas, i va col.laborar en moltes altres publicacions de la premsa republicana. El 1942 s’exilià a Mèxic on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del Centre Republicà i el Casal Català. Com a escriptor, col•laborà en diversos periòdics i revistes i és autor de poesia, novel.la i biografies. Va morir el 1983 i l’any següent se li va dedicar un carrer a Salt.

Bibliografia:

  • Agustí Cabruja : un saltenc a l’exili. A: La Farga : revista de Salt, núm. 53 (febr. 1984)
  • Corominas, Joan. Les Òlibes, d’Agustí Cabruja. A: La Farga : revista de Salt, núm. 202 (juny 2003)
  • Aragó i Masó, Narcís-Jordi. Cabruja, Agustí: Polítics i escriptors gironins durant la Segona República. A: Revista de Girona, 121 (1987) pàg. 11
  • Castillo, Rosas, Rosa. Comentario sobre la obra literaria del escritor catalán Agustí Cabruja i Auguet. A: El exilio literario español de 1939 : Actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995) (Vol. 2. pàg. 615-624). Gexel, 1998. Recuperat 31 gener 2009
  • Cabruja i Auguet, Agustí.
    • Aves siniestras. México D.F. : Libro-Mex, 1956
    • La Ciudad de madera. México : Vértice, 1947
    • Homes de la meva terra. Girona : Diputació de Girona, 2002
    • Les Òlibes : novel·la. Mèxic D.F. : Costa Brava, 1954
    • Ona i ocell : poemes. Mèxic D.F. : Ll. Umbert, 1950
    • Polítics i escriptors gironins durant la Segona República : anècdotes i records. [Salt] : Ajuntament de Salt; [Girona] : Diputació de Girona, 1987
    • Raïm : poemes. México : Vértice, 1951
    • Terra nostra… : imatges i anècdotes. Mèxic : Garvi, 1946
  • Nuevo declamador sin maestro ; prólogo y selección de A. Cabruja-Auguet. México D.F. : Olimpo, cop. 1962
  • Poesías amorosas ; [prólogo: A. Cabruja-Auguet]. México D.F. : Olimpo, [1953]

Recull de premsa:

Joaquim Ravetllat i Estech

[…] Qui era en Ravetllat? Un manescal que havia nascut a Salt l’any 1871 i que vivia al carrer de casa, Sant Jaume, allí a la cantonada, en un immoble gris i auster, obscur, amb un parell de balcons a la façana i vidriera a la porta. Era un home que si bé tenia posat i maneres de senyor, i fccions fines i distingides, per la roba que duia i pel seu caràcter, sempre tan senzill i tractable, una mica brut i desmanegat, més aviat us feia l’efecte d’un propietari rural, d’aquells que a causa del joc o per una desgràcia de família han vingut a menys. […]

a: “Homes de la meva terra”. Girona : Diputació de Girona, 2002. Pàg. 171

Fragment de: Les òlibes

[…] Cap al tard, en fer-se fosc, els nuvis s’acomiadaren dels invitats i parentela i se n’anaren tot caminant cap a Girona; i guadiren de la seva lluna de mel sopant i dormint a la fona A ca la Marieta, de sota les voltes de la Plaça del Vi… L’endemà, auster i treballador, el Guillot ja es trobava a casa, i emprenia de nou la santa tasca de cada dia: I ara, amb més braó i entusiasme que mai, perquè dóna goig de treballar quan saps que hi ha algú que comparteix amb tu les teves penes i viu en el teu record. […]

a: “Les òlibes”. Mèxic D.F. : Costa Brava, 1954. Pàg. 55

Carrer de casa…

Carrer de casa:
el meu bressol,
l’adolescència…
Avui, tu,
record; jo la
melangia.
– Quatre balcons
de banda a banda
i un corriol
de pas… –
Sí. Estret i breu
com una palla,
part integrant
d’un paller;
sa i vell com la
rondalla.
– La tarda, el sol,
s’hi sent tan trist,
que el poblre sempre
hi badalla… –
[…]
– Un petit món
vell i perdut
en un recó
de la vida.

a: “Raïm”. México : Vértice, 1951. Pàg. 75

Anuncis