07: Can Pous. Pl. de Catalunya

pousIl. “Can Pous”. Aquarel·la 50×40 – Lluís Mateu

Can Pous

Un pols d’eternitat et nimba i et bleixa
oh! frontispici il·lustre de can Pous!
Si el temps escàpol soca i troncs esqueixa,
per més coses que passin, tu no et mous.

Si el món fugaç, escapadís, t’envolta,
te’l mires tan senyora i tan distant;
saps en que l’aiguabarreig dels poca-solta
res no en pots esperar de noble i gran.

Tu restes sola. Cases et rodegen
de rostres totalment desconeguts.
Potser t’ignoren o potser t’envegen

car no gosen calcar-te les virtuts.
Per si de cas, per si t’ho regategen,
no et moguis de les teves solituds.

Plaça Catalunya

Ai, Plaça de Catalunya,
se’t menja la modernor!
D’aquell passat que s’allunya
n’ets l’ombra o n’ets remor?

Els dracs i els tendals de fira,
llamborda i ornaments nous,
desvien el punt de mira
central que és el de can Pous.

Ens allunyen de les hortes,
de la Maçana i del vent,
aquest bosc que tens de portes
i escales plenes de gent.

Que tresca, va i ve, es belluga,
que estima i es fa estima,
però no troba una espluga
per servir-se’n de replà.

Jo us voldira un altre viure
-ni suburbi ni ciutat-
on tothom pogués escriure
i llegir amb serenitat.

Salvador Sunyer i Aimeric

Anuncis