14: Elogi del campanar

cedreIl. “El cedre de la guarderia”
Aquarel·la 50×40 – Lluís Mateu

Elogi del campanar

Sageta la sol, misstger,
portes clàmide o cogulla?
Ets la punta d’un xiprer
o la punta d’una agulla?

Flama, ala, columna, ciri
clam, piràmide truncada,
dretor, altaveu i lliri,
auguri, crepuscle, albada.

Braç ardit, protesta d’home
a l’atzur inabastable.
Matís, pressentiment, coma,
símbol, escull del diable.

Nasqueres mil anys enrera
i a cada èqpoca et relligues.
De Déu desplegues bandera
per cases, carrers, botigues.

Tot geminat de finestres,
gronxes serè les campanes
mesclant ventolins silvestres
amb llàgrimes ciutadanes.

El balcó del teu rellotge
posa al temps tanca i muralla:
del sedàs se’n va a la fotja,
un cop tret el gra, la palla.

Dring del nou Jordà, ens bateges
i ens cantes els responsoris.
Saps de lluites i d’enveges,
d’alegries i desoris.

Mirant cel amunt com creixes,
vas refent la nostra vida…
adés rius, adés et queixes,
amb qui plora o que es desbrida.

I ens vas perfilant la imatge
d’una esperança molt certa:
viure és fer un llarg viatge
cap a l’alta mar oberta!

Sageta al sol, viatger,
dus esclavina o capulla?
Ets la punta d’un xiprer
o una punxada d’agulla?

Salvador Sunyer i Aimeric

Anuncis