Il. “Cal Mut i El carrer que no es passa”
Aquarel·la 50×40 – Lluís Mateu
Cal Mut
Envoltada de vellúries,
casa de la solitud,
et conserven les cantúries
dels pardals i del cucut,
els records de les centúries
i tot el que s’han endut,
el perdò de les injúries
i el bàlsam de rectitud.
Tens mil anys, ningú ho diria,
no se’t corquen tronc ni arrel!
Gires full en caure el dia
i mires, guaitant el cel,
si als cedres de companyia
hi ha fet niu algun estel.
Salvador Sunyer i Aimeric
