Sunyer i Aimeric, Salvador

sunyerSalvador Sunyer i Aimeric. Salt, 1924

Any Salvador Sunyer (2014)

La seva adolescència coincideix amb la guerra civil i les seves profundes conseqüències. Comença a treballar el 1938, de dependent de farmàcia. Compagina la seva feina amb l’aventura d’adquirir coneixements de manera autodidacta. La seva trajectòria com a activista cultural està marcada pel seu esperit docent, s’interessa pel català, la literatura, l’ètica, la història, etc. Organitza diversos moviments a Salt: Acció Catòlica, El Casal de l’Alegria i al seu voltant es publiquen revistes, es projecten pel·lícules, es fa teatre…

Amb l’adveniment de la democràcia Salvador Sunyer passa a la política activa, el 1977 és elegit Senador, com a independent, dins la candidatura unitària d’esquereres Entesa dels Catalans. El 1979, després d’aprovar-se la Constitució, es desfà Entesa i torna a treballar a la farmàcia. El 1980 és elegit, també com a independent, diputat al Parlament de Catalunya, fins el 1984. El 3 de març de 1983 la Generalitat decreta la segregació de Salt i Sunyer passa a ser-ne l’Alcalde fins el 1991.

Informació extreta de la contraportada del llibre: “El mirall i les ombres”

“(…) Salvador Sunyer va iniciar-se en la poesia fa molts anys (…) Sunyer fa de la poesia refugi, però també altaveu. En les seves composicions, tant hi trobarem fragments de natura com entusiastes cants als símbols de la nostra terra. A vegades, la descripció fa referència a un indret real: el Far, Girona, l’Onya… en altres moments, el paisatge -o més aviat l’ambient- es desdibuixa fins a convertir-se en una sensació (…) Sunyer domina completament del llenguatge, i en fa el que vol. Dit d’un altra manera, té el do d el’expressió fàcil, fluïda i feliç (…)

Dani Vivern. Introducció del llibre “El mirall i les ombres”

El 25 de març de 2012, rep el títol de “Mestre en Gai Saber” per part dels Jocs Florals de Calella. Això significa que aquest autor ha aconseguit guanyar en aquesta ciutat i en diferents anys, les tres categories bàsiques dels Jocs. L’any passat el poeta de Salt va guanyar la Flor Natural, que és el que li faltava. L’any 2004 va guanyar l’englantina i el 2002 la Viola.

Més informació:

Recull de premsa

Altres:

Inventari del fons Salvador Sunyer i Aimeric, dipositat a l’Arxiu Municipal de Salt. Essencialment, és integrat per documentació de l’època en què va ser senador i diputat del Parlament de Catalunya. En total 34 lligalls, que han estat inventariats per Josep M. Barris i Ruset (Fons 612)

Bibliografia: documents que es troben a la nostra biblioteca

(…) El 2 de març de 1983, en un descans al Parlament, Macià Alavedra em comunica l’acord de segregació de Salt.

Demà sortirà al Diari Oficial! Em diu.

Em quedava un any de ser diputat. Ara hauria d’ajudar a refer la independència del meu poble. No em va passar pel cap que pogués arribar mai a ser-ne alcalde. Jo no hi havia tingut tirada a la política municipal, ni m’entusiasmaven les alcaldies! (…)

M’elegiren per nou vots favorables i set en blanc (…)

Havia arribat l’hora de la veritat (…)

Gos

D’amic lleial de per vida

no n’hi cap com un ca.

T’entén, et guia, et convida

i és fàcil d’acontentar.

Cert que encara no enraona

més potser ho farà demà

en la llengua que consona

i aquí en diem català.

  • Cítara virgen. Madrid : Ediciones Rumbos, 1952

Apunte

La primavera, un susurro.
Un suspiro, el encinar.
La ventolina, un lamento
que no acaba de brotar.

Ella, presente en el bosque
figura sin dibujar…
Y el alma, tras una imagen,
vagar, sufrir y soñar.

  • Cordada d’hores. Madrid : Ediciones Rumbos, [1952]
La nit de Nadal

Aquesta és nit de pau i de senderi;
nit de bressar cançons a tort i a dret;
nit d’enfilar petons en el Misteri
d’un Déu Omnipotent tremint de fred.

Aquesta és nit d’amor i d’encanteri!
L’esperit es fa robust i es troba estret
en el catau migrat del seu criteri,
sentint el tall ingrat d’un viu calfred

(…)

Elogi del Reremús

Reguerol fals, de pa sucat amb oli,

qui s’ho creuria en veure’t, trist rial,

ara sense aigua, fruita de l’espoli,

que fossis el bressol del nostre Salt. […]

Elogi de Salt (Esboç per a un futur himne de la vila)

Pla com la mà i curt de mida,

passeig del sol i del vent,

Salt és poble ple de vida

per a molta i molta gent.

Saltencs de tota la terra

i saltencs nascuts ací

convivim sense cap guerra

i fem el mateix camí.

Som fruit d’una llarga història

sense enveges ni combats

fonamentant la nostra glòria

sols en viure agermanats.

Per escut tenim una eina

i per ideal, la pau…

Tenir casa, tenir feina

i viure sota el cel blau.

  • Jesús, el Natzaré : retaule de passió en un pròleg i dues parts dividides en 24 quadres. [S.l. : s.n., 2000?]
  • Jesús, el Natzarè : retaule de Passió. [Salt : Ajuntament de Salt], 2003

Coral d’entrada

Bon Jesús, des de la glòria
pel vell camí del record,
retorneu-nos la memòria
de la vostra Passió i Mort.

Feu-nos comprendre el suplici
d’un cos d’home fet bocins
i també el vostre desfici
per perdonar-ne els botxins. (…)

La saula

A la saula del camí,
vora vora d’una tanca,
hi ha fet niu un teuladí
a la punta d’una branca.

Qui pogués viure i sentir,
frec a frec d’alguna tanca,
passades de violí
sota una ombreta ben franca!

A trenc d’alba (Suite)

Fem les coses benignes per tenir
aquesta terra nova i duradora.
Plorem, si cal, amb cada cor que plora,
llevem-nos somrients cada matí.
Trobem molts amics nostres pel camí
que els colors ens repintin d’aquesta hora
i ens retornin perfums que el cor enyora
florits en cada brot de romaní.
Sigues com ets i no et sàpiga greu!
Passa pel món en calma i equilibri;
trenca cadenes, obre el cor i deixa
de borinar per si és teu o meu.
Lluita que en tota criatura hi vibri
el goig de ser com és ella mateixa.
Premiat amb la Viola de Plata als Jocs Florals de Lliçà de Vall, 24 d’abril de 2005

  • Els Quartets de corda. [S.l.] : Associació d’Amics del Far, 1999

Pujant al Far, a la tardor

L’ocre ha daurat, amorosint, la serra,
mà de pastor amanyagant el gos.
El silenci és com l’oli d’una gerra,
grocs i morats estrenen els colors.

A l’horitzó, espurnes de cascades!
Neus de bloquers coronen el crestall
mentre vidalba es treu les arracades
d’un mar boirós servint-se de mirall.

Vessant-se en degotims d’or i viola,
a poc a poc, les branques es queden nues
i l’ànima que es sent poruga i sola
s’acovardeix una vegada i dues… (…)

  • Roser d’hivern : retaule nadalenc en un pròleg i tres actes dividits en 11 quadres. [Salt] : Ajuntament de Salt, [1997]

(…) Mireu-vos el pessebre cara a cara,
mireu si us corca el buit de posseir…
Només així la nit se us farà clara
i els cors, en ple Nadal, podran florir!

Capçalera

Som un vidre trencat. Mil esquerdissos
del foc d’un paraula que es recrema
i no es consum, paraula viva, doncs,
encesa flamarada incessant,
polsim de sol…

XXXIV

Refer un país hereu de tanta històra
exigeix homes amb honestedat.
Qui governa serveix, no s’emriqueix!
Regir comunitats, governar un poble,
vol homes d’honradesa contrastada,
voluntat de servir, no de servir-se’n!
i esforçats al servei dels ciutadans. […]

Elegia al Pla de Salt

Ara que la tardor es va tornant groga,

el Pla de Salt desapareix i fuig

i un pam de terra es ven, es compra, es lloga

per un censal, em dol i em causa enuig.

Faran un poble nou d’ànima dura,

carrers cendrosos de ciment armat,

sense arbres per donar més amargura

i d’una vila en diran ciutat?

Fumerol de records, del barri vell,

qui hi pensa en un rellotge sense corda

tancat en si mateix com un castell?

Hi haurà hotels, cinemes, lluita sorda

i arquitectes plagiant-se l’escambell.

Del que fórem ahir, qui se’n recorda?

Salt, 8-IX-2003

  • Yo, gárgola. Madrid : Ediciones Rumbos, 1953

Retorno
Al maestro Juan Ramón Jiménez, en su retorno.

Cargados, de los montes,

veníamos los dos;

de almoraduj, Platero;

de lirios amarillos

y de lirismo yo.

Alegorías puras

-oro, plata, cristal-

tornaban y venían

dulcemente muriendo

con la tarde de abril.

(…)

Atardecer penoso

debajo el transparente

cielo añil de Moguer…

Platero, juguetón,

cargado de hojas frescas;

de lirios amarillos

y de lirismo yo.

  • Pinter, Harold. Traduït per Miquel Berga i Salvador Sunyer. Terra de ningú. Salt : Edicions del Pèl, DL 1983. (Clàssics contemporanis / Edicions del Pèl ; 1)

Biografies i articles sobre Salvador Sunyer:

  • Callís i Franco, Josep (coord.). Salvador Sunyer i Aimeric : aproximació biogràfica. Girona: Mestres 68 : Barcelona : Rosa Sensat, 2005. Premi Mestres 68

Sovint, les persones amb unes qualitats més singulars, són aquelles que acaben treballant amb una major convicció i honestedat en plural, és a dir, pel progrés comú de la nostra societat. De la mateixa manera, les que “toque més de peus a terra”, són les que acaben tenint més capacitat per obrir nous camins.

En Salvador Sunyer n’és un bon exemple. Els durs anys de la resistència al franquisme i el seu activisme per la llengua i la cultura catalanes varen ser el germen d’un intens activisme per la recuperació de la democràcia, que durant el procés de transició política el va portar a ser un ferm defensor de la unitat cívica del catalanisme a les comarques gironines, en el marc de l’Assemblea per Catalunya. (…)

Pròleg de Pasqual Maragall. President de la Generalitat de Catalunya

Anuncis