Bohigas i Blanch, Iu

Iu BohigasIu Bohigas, 1911- 2004

L’Iu va nèixer a Salt, en una família d’hortolans. Ell, que era el mitjà de sis germans, va tenir la sort de poder estudiar per mestre.

Ben aviat es va manifestar la seva estima per Catalunya, pel català, i pels llibres. De ben jove ja enviava versos a El Patufet. Més tard amb l’Agustí Cabruja van publicar la revista “El Poble de Salt“, i després va començar a col·laborar a “l’Autonomista” dels germans Rahola, a Girona. Primer, publicant-hi poemes, més tard, escrivint les editorials del diari.

Republicà i catalanista va militar activament a Esquerra Republicana (partit amb el qual fou regidor de cultura de l’Ajuntamet de Salt) i després, durant la guerra, al PSUC.

L’Iu va ser un enamorat de la nostra llengua. Li agradava molt estudiar-ne la gramàtica, recollir frases fetes i dites populars, escriure versos. De fet, va ser pioner a Girona i a Salt en donar classes de català durant la dictadura, quan per poder-se reunir havien de dir que feien clases de … topografia!. Als anys cinquanta, va organitzar el que seria possiblement el primer curs de català per correspondència que es va fer al país.

Bibliografia: Homenatge a un home bo de Miquel Bohigas

Més informació

Relats en català: recull de poesies

Bibliografia: articles periodístics

  • Recull de premsa:
  • Del periodisme a les classes de català passant per l’exili. Punt diari (21 de juliol de 1985), p. 20-21
    • A l’edat de setanta-quatre anys, Iu Bohigas gaudeix d’un merescut descants que transcorre plàcidament entre les poblacions de Salt i de Pineda (…)Durant aquests darrers anys, Iu Bohigas s’ha entretingut amb un exercici literari ben curiós: la confecció d’una faula de més de 500 versos escrita exclusivament amb monosíl·labs “Plet per un rat, d’un gos i un gat (…)
  • PLANAS I CASAMITJANA, Xevi. “Iu Bohigas, el precursor dels professors de català” [en línia] Revista de Girona www.revistadegirona.cat, 1998, número 186. Data de la consulta: 22 de setembre de 2008
    • Iu Bohigas i Blanch va néixer a Salt el dia 1 de maig del 1911. Va cursar estudis de magisteri i va treballar de mestre a Bonmatí. Va fundar la publicació Poble de Salt i va escriure, especialment articles editorials, per a L’Autonomista. Durant un breu període del 1936 va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Salt, abans d’anar-se’n al front amb l’exèrcit popular. (…) Coincidint amb la celebració dels actes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’Ajuntament de Salt li va retre un homenatge i li va concedir una placa de plata el 8 de maig del 1986, en reconeixement de la seva fidelitat en la defensa i la divulgació de la llengua catalana.
    • Al començament dels anys 30, el saltenc Iu Bohigas, amb poc més de 20 anys, escrivia els articles editorials de L’Autonomista. A la meitat dels anys 50, en ple franquisme, ensenyava català per correspondència i es convertia en el precursos dels professors de català a l’àrea de Girona. Ara, als 86 anys, recorda els entrebancs que havia de superar el catalanisme en aquells moments difícils de la història del país.”